I no hi ha res millor que veure't somriure als matins, quan et lleves del meu llit buscant la meva cara per acariciar. Voldria ser la pluja baixant per les teves galtes fins arribar a la boca, voldria ser el sol per iluminarte els ulls i dir-te que m’enamores cada vegada que et miro, que m'encanta el teu somriure capritxos per voler alguna cosa desitjada
Que les teves llàgrimes són cors de vidre, cadascuna d'elles explica un sentiment nou.
La vida et dóna la mà perquè t'aixequis de cada caiguda dura, i et dóna el seu somriure perquè tu facis el mateix però amb més força que mai. M'agradaria tenir-te al meu costat per dir-te en mil i una paraules que ets tot el que un dia vaig demanar , que vaig trobar, però que per algun cas s’en va anar per repartir altres petons.
Toca'm la cara una altra vegada, viu els meus petons com si fossin els ultims, tingues en compte que quan et giris per mirar el passat no estare ja per compartir la vida amb tu, perquè et vaig perdonar tantes vegades que és difícil tornar a perdonar quan seguramente m’ho tornaras a fer una i una altra vegada. Perquè si dues vegades es fan, acaben sent més que dues..
Ja no sé si ets tu o ets una altra persona, et veig tan diferent que fins a la vida mateixa a canviat de posició. Però tot i així, t’estimo. T'estimo com mai i això ningú ho podrà canviar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario